al·legoriasignificativa

Aquest projecte demanava presentar una Performance acompanyada d’una memòria i una imatge editada amb Photoshop. La idea d’aquest, surt d’un llibre de l’escriptor Cesare Ripa, haviem d’escollir un concepte i representar-lo. La imatge havia d’estar plena de metàfores i significat, cada element d’ella. Posant-hi un criteri propi sobre el tema amb les referèncis, etc.

Per ensenyar-ho a la classe, havíem de pensar en una manera alternativa a la ordinària, és per això que es va plantejar presentar el tema escollit en mode de performance.
Per agafar idees per la presentació, abans, a classe vam mirar un documental on veiem com una artista nord americana representava el seu art amb una performance. Aquesta, és una manera complicada de representar l’art, és complicat que tothom entegui el que vols expressar però a la vegada és una manera d’ensenyar aquell tipus d’art que depén de com i que entengui el seu públic. Vaig estar mirant diferents videos de performances artístiques per posar-me més en el tems.

Cesare Ripa va ser l'escriptor d'un llibre amb el repertori d'al·legories més utilitzat pels artistes dels segles XVII i XVIII. Publicat per primer cop a Roma l'any 1593, però no va ser fins a 1603 que van ser il·lustrats els temes que tenien una major influència entre els artistes. El títol de l'obra és "necessària à Poeti, Pittori, et Scultori, per rappresentare le virtù, vitii, affetti et passioni humane" en aquesta, les obres estan endreçades de forma alfabètica, textos i imatges que descriuen al·legories dels vicis, les virtuts, les arts, els sentits i altres estils vitals. Aquesta obra ha tingut molt d'èxit al sector artístic.

En el llibre de Cesare, hi ha un capítol titulat La Cirugia. Aquest, parla de la visió de la cirugia i com és representat com a art. Descriu aquesta ciència des del punt de vista d’un artista i escriptor, ho fa així: [[La base d'aquest art és el coneixement del cos humà, aquest està caracteritzat pel seu estudi, anomenat observació. Si parlem de la part pràctica, on neix la seva utilitat, la seva expressió natural és la llanceta que té a la mà la figura que representa la cirugia. A prop d'ella, es veu un gos, el qual s'està llepant una ferida, ablamant la dolçor i suavitat amb la qual s'ha de fer aquest art en totes les seves aplicacions, gairebé sempre, acompanyat d'operacions doloroses. En el fons del quadre es veu una escola d'anatomia.]]

Aquest és el tema del llibre que he escollit. Veig com pot representar la superació del dol, la part positiva o una falsa superació a través de la cicatrització. La imatge del gos llepant-se les ferides de manera dolça i suau ha sigut el concepte que he escollit. Aquest, té la intenció de superar el dol, tapar el mal o la ferida d'una manera fàcil però ineficient. Redirigint-ho a què les coses que ens fan mal, podem curar-les per fora i que sembli que estem bé, però seguim amb la ferida interna, aquesta que, només veiem nosaltres.
Aquest projecte vull utilitzar-lo per fer veure que no sempre s'està bé, no sempre podem estar rient i que tot i que algú estigui sempre rient, també té un mal dia. Com no podem creure que les coses s'arreglen sense lluitar, o sense plorar-ho. Fer veure que estar malament no és dolent i que de tot se surt, tot i que costi, per què tapar la ferida

Replantejament del tema

Gràcies a aquests referents, he plantejat una petita performance per presentar el meu projecte. Aqusta tracta de repartir màscares als oients (en aqust cas, a la classe) i presentar el meu projecte, iel que aquest comporta. La idea és que se n’adonin que tot ho veus igual quan et poses una capa a sobre el que està malament però el que veuen els demés no és igual tot i que pensis que si. Un cop posades les màscares, mentre exposo el meu projecte, els oients hauran de anar destapant capes que hi haurà en un dibuix, aquest amb les capes es veura d’una manera i un cop tretes, totalment diferent.
La idea és fer veure mentre exposo el meu projecte que no tot és el que veiem, que podem posar capes de felicitat a sobre de tot allò que està malament, que seguirà estant-ho.

La idea principal era fer veure les diverses visions d’una persona, la que veu un mateix i la que veuen el demés. Utilitzant així un mirall per tal de representar totes dues parts, una front de l’altre.
La intenció principal era representar aquesta confrontació entre totes dues, la lluita entrre elles i les diferències.
Vaig estar provant diferentes maneres de fer i representar les farides, ja que tot i que era una manera metafòrica, necessitava els dos extrems. Amb diferents angles provant-ne molts per tal de veure les dues bandes de cara i d’esquena. Al final, vaig decidir col·locar-me d’esquenes al mirall, representant així la mala relació entre la realitat i veritat dels sentiments i aquells que fem veure que ho són. Després, amb el programa de Photoshop vaig editar-la. Posant-hi cicatrius a la part frontal (el que veu la gent) i afegint i editant els blaus de l’esquena (el dol). Per donar-hi més sentit, vaig editar la zona frontal per tal de posar-ho en blanc i negre representant així la falsa felicitat i veritat que representa. En canvi, on es veu el reflexe de l’esquena al mirall,està en color representant la importància que tenen els sentiments, bons i dolents i la veritat.